Solstici d’hivern

Acabem el trimestre, acabem l’any i donem la benvinguda a l’hivern. A l’Escola ho fem amb una trobada d’infants, famílies i treballador@s. Moments plens de música, de retrobaments, de converses i de gaudi. Gràcies a tothom que ho va fer possible!!! Solstici d’hivern Ens diran que tot passa que de moments així n’hi ha per…

L’amistat o un homenatge a les trobades fortuïtes

Ningú sap del cert com neix una amistat. Apareix així, de sobte, com una d’aquelles plantes salvatges que un dia trobes en un test del teu balcó. Qui sap? Potser una llavor viatgera s’ha barrejat amb la terra, s’hi ha sentit prou còmoda, ha germinat i et sedueix amb la seva bella frescor, o fins…

La Noa es prepara per sortir al jardí

A l’estança de la Lina tenim dues cistelles amb les jaquetes, i una tercera amb els buff, per sortir al jardí. En el moment de preparar-se per anar a l’espai exterior, cada nen i nena agafa la seva jaqueta. Us expliquem la història de la Noa. La Noa agafa la seva jaqueta de la cistella…

Peus descalços

Els peus des de el moment de néixer són una eina més del nostre cos, que ens ajuda a conèixer l’entorn. De la mateixa manera que les mans, els peus ens aporten informació de l’exterior. Quan encara no caminem, ens informen a través del tacte, de la distancia, la temperatura, rugositats… tot tipus d’informacions que…

Martina, Nora i Max

A l’escola tenim cura dels espais, intentant crear petits racons  que afavoreixin moments de joc, de relacions, converses, complicitats, rialles…. La Martina i la Nora han vist dos troncs dins la barca, han decidit seure una davant de l’altra i han iniciat una conversa. -”Vols un euro?”- pregunta la Martina agafant pedres. -”Si”- diu la…

Mans…

<< Arribar a conèixer-nos és, un procés mutu. Mentre nosaltres anem coneixent a l’infant, ell comença a conèixer-nos a nosaltres i, sobretot, les nostres mans. Les mans formen la primera relació del nadó amb el món (després de l’alletament). Són mans les que l’aixequen, l’estiren, el netegen, el vesteixen i li donen el menjar. Quina diferència! Que diferent…

Mirades…

Comença un nou curs i l’escola es torna a omplir de vida. De grans i petits que tornen a habitar els seus espais i tornen a donar vida als materials. Aquests primers dies descobrim i recuperem mirades. Mirades d’interès, mirades de sorpresa, mirades tristes, mirades enfadades, mirades somrients, mirades exploradores, mirades noves, mirades conegudes, mirades…

Tancament

El curs s’acaba i fem resum de tot allò que hem viscut infants, famílies i professionals de l’escola. Un resum ple de somriures, de bons dies, de fins demà, de descobertes, d’aventures, de complicitats…. Ara alguns infants i les seves famílies acaben el seu pas per l’Escola Bressol i tocarà viure noves experiències que aniran…

Mans

Ara que estem acabant aquest curs intens, ple de nous reptes, de descobriments, de sorpreses…Volem fer un homenatge a les mans. Les mans cabdals en el nostre desenvolupament i en la relació que tenim amb els altres i amb l’entorn. Amb elles i a través d’elles coneixem, estimem, acaronem, estrenyem, descobrim, demanem….i molt més, només…

Temps compartit

Hem compartit temps plens de moments veritablement difícils de repetir. Trobar l’altre, conèixer-ho i interaccionar es un dels moments que es donen dintre de les estances.   I  moments de somriures autèntics….    

Els objectes grans també ens agraden

Els objectes grans i pesants també donen moltes possibilitats de joc. Donen molta informació als infants, tan del propi cos com de l’espai extern i la relació entre ells. El Iulen jugant amb objectes grans i pesants.    

Vet aquí una vegada…

Per Sant Jordi, a l’escola fem “la setmana del conte “, uns dies en que els contes són protagonistes; Els infants han gaudit amb cada una de les històries que han sentit, tant de les educadores, com de les famílies que han vingut a explicar algun conte, fins i tot, de les històries que s’expliquen…

Seiem i dinem a taula

Quan un infant comença a voler participar més activament en el moment dels àpats, ja seu a la cadira ell sol i agafa el got, podem pensar que es el moment de que pugui dinar a la taula. Quan comencem a oferir els àpats a l’infant a la taula, ho fem d’un en un. Es…

Jornada jardinera

Mans amoroses que cuiden, que construeixen, que vetllen, que protegeixen…. Encetem la primavera amb una cita clàssica, la jornada jardinera de la Céspedes. Desafiant els nuvols, la pluja i el vent ens en trobat per cuidar i endreçar el nostre estimat jardí. Famílies, infants i educador@s vam compartir un matí de treball al voltant del…

Aprendre amb l’exemple

No et preocupis si un infant no t’escolta, t’observa tot el dia Maria Teresa de Calcuta L’Emma passa llargues estones amb el nas enganxat al vidre de l’estança del Quim. Observa embadalida la vida dels nadons. No només mira amb els ulls sinó que també hi implica la resta del cos: somriu, es posa de…

Les caixes…un munt de possibilitats

Les caixes de fruita són un material que proposem als nens i nenes en els diferents espais de l’escola: a l’estança, al jardí i a la plaça. Un material obert, sense maneres concretes de fer-lo servir; així doncs, com els infants tenen moltes capacitats, ells mateixos investiguen i experimenten les diverses possibilitats que ofereix aquest…

Iniciant la socialització

Els infants de l’estança de la Lola (1 a 2 anys) juguen a imitar el que fem els adults. L’entorn proper de l’infant socialitza; els adults que acompanyem en aquest procés hem de tenir molta cura i responsabilitat en els models que oferim. Aquesta socialització es produeix al llarg de tota la vida, però els…

Aprenem de l’altre

L’Abril i la Candela ja fa setmanes que juguen a posar-se dins de la caixa. Un matí la Queralt es queda observant com la Candela si posa i surt, varies vegades. Després quan la Candela marxa a jugar a una altra cosa, la Queralt s’apropa a la caixa i prova de posar-s’hi a dins. Al…

Si nosaltres tenim cura, els infants tenen cura.

A l’estança del Bru, aquest curs tenim un petit projecte de grup relacionat amb el moment de posar les jaquetes per sortir al jardí. Al setembre ens varem proposar tenir més cura d’aquest moment, cuidar cada jaqueta i a cada infant de forma individual, parlar-li, mirar-lo als ulls, fer-ho amb calma i sense preses, tenir…

Al seu ritme

Feia un temps que el Ventura s’apropava a la rampa del mòdul, seia al costat, la mirava, ficava materials a sobre d’ella…fins que no fa molt, amb l’ajuda de les mans va aconseguir posar-se de peu sostenit-se recolçat, s’ajupia sense deixar anar les mans i es tornava a posar de peu, durant uns dies va…